Per acomiador-nos, us deixem alguns memes matemàtics.
BON ESTIU!
Marta Martínez
Maria Canals
Aina Varona
Alba Cotolí
martes, 6 de junio de 2017
Última publicació, gràcies a tots!
El curs s'acaba en breu i les publicacions també. Ens hem divertit molt fen aquest blog matemàtic i esperem que vosaltres us hagueu entretingut molt. El nostre objectiu era fer les matemàtiques més distretes i esperem haber-ho aconseguit.
Fotografies matemàtiques
 |
| Simetria natural |
 |
| Simetria central |
Aquestes són les fotografies matemàtiques que han presentat dues de les nostres companyes al concurs ABEAM, Cap ha sortit premiada però totes dues ho han fet molt bé! ☺️
Marta Martinez
Maria Canals
Aina Varona
Alba Cotolí
jueves, 1 de junio de 2017
Les tecles que no sabies per a que servien a la teva calculadora.
La majoria de nosaltres hem utilitzat una calculadora científica alguna vegada. Però estàs segur que saps realment com funciona? A continuació us explicarem la funció d'algunes de les tecles, que ens han semblat més sorprenents, de la teva calculadora científica que potser no sabies.
La tecla POL( :
Aquesta tecla ens ajuda a calcular la hipotenusa d'un triangle! Increible oi? Doncs per a que aquesta funcioni primer hem de clicar la tecla POL(, després introdueixes la mida del primer catet, la separes amb una coma i escius l'altre catet, de manera que només faltaria tancar el parentesi i donar-li a l'Enter. I fet!
Les lletres vermelles:
Aquestes lletres s'utilitzen per guardar resultats per així més tard poder-los utilitzar! Però, com s'usa? Posem com a exemple que hem fet una operació:
5x5=25
I diguem que ho volem guardar a la lletra A. Per guardar-ho hem de clicar Shift+RCL+lletra on ho vulguis guardar. Així de fàcil! La proxima vegada que necesitis utilitzar-lo només has de clicar ALPHA A (o la lletra on ho hagis guardat).
Aquesta tecla ens ajuda a calcular la hipotenusa d'un triangle! Increible oi? Doncs per a que aquesta funcioni primer hem de clicar la tecla POL(, després introdueixes la mida del primer catet, la separes amb una coma i escius l'altre catet, de manera que només faltaria tancar el parentesi i donar-li a l'Enter. I fet!
Les lletres vermelles:
Aquestes lletres s'utilitzen per guardar resultats per així més tard poder-los utilitzar! Però, com s'usa? Posem com a exemple que hem fet una operació:
5x5=25
I diguem que ho volem guardar a la lletra A. Per guardar-ho hem de clicar Shift+RCL+lletra on ho vulguis guardar. Així de fàcil! La proxima vegada que necesitis utilitzar-lo només has de clicar ALPHA A (o la lletra on ho hagis guardat).
Marta Martínez.
martes, 30 de mayo de 2017
Curiositats dels Nombres Romans
Avui en dia l'ús dels nombres romans ens els trobem sovint en:
- Rellotges, enumerar volums, capítols , noms de papes, reis i emperadors, actes i escenes d'una obra de teatre, en la designació de congressos, olimpíades, assemblees, etc.
Inicialment només utilitzaven el símbol "I" per a la unitat, que significava 1. però quan calia representar grans quantitats (IIIIII ...) tots es feien un embolic.
Així que, els romans que eren molt llestos van decidir fer un pal amb una ratlla inclinada, així formant : (X) per representar 10 .
¿i per el cinc ? , com el cinc és la meitat de deu, li fem un tall pel mig a X i el convertim en V, i ja tenim 5.
Un cornut equivalia a 400. El gest que fem quan estenem el dit petit i índex i els dos del mig els deixem abaix és un banyut, doncs aquest gest fet amb la mà dreta representava 400 i amb la mà esquerra eren quatre.
Alba Cotolí
Problema gelat
El nostre professor de matemàtiques ens va plantejar aquest problema a classe i l'hem volgut compartir amb vosaltres, el problema és el següent:
Imagina que vols compartir un gelat amb la teva germana petita de la manera més equitativa possible. Ja s'han menjat la part superior del gelat, i els falta per menjar la galeta amb gelat dins.
si el divideixen per la meitat de l'altura (h), el germà es menja el tronc de con i la germana la resta.
Quant més ha menjat el germà?
Quant més ha menjat el germà?
El germà ha menjat 7 cops més que la seva germana. Com ho podem saber si no tenim cap dada? Perquè la raó de semblaça de volums, sempre és dos a la 3.
Hem arribat a la conclusió de que el germà menja 7 vegades més que la seva germana.
Marta Martínez
Maria Canals
Aina Varona
Alba Cotolí
jueves, 25 de mayo de 2017
Pel·lícules Matemàtiques
Molta gent pensa que les matemàtiques no són divertides, que només són problemes, equacions, ... Però en aquest blog us demostrarem un cop més que les matemàtiques no són només problemes. Per exemple hi ha moltes pel•lícules que fan servir les matemàtiques. No hi ha res millor que veure una bona pel•lícula i a sobre aprendre algo de matemàtiques.
Aquí us mostrem uns exemples de pel•lícules matemàtiques, haver si alguna us agrada:
• Moneyball és una pel•lícula, basada en fets reals, que va sobre com un mètode matemàtic basat en l'estadística canvia els criteris a l'hora de fitxar jugadors per equips professionals.
• The Bank és una pel•lícula que plasma les possibilitats que ofereixen les matemàtiques per guanyar molts diners.
• El Código Da Vinci està basada en una novel•la on explica l'aventura en la que s'endinsa un catedràtic, al ajudar a la policia a descobrir l'autor d'un assassinat. Al investigar es troben amb codis i misteris matemàtics.
• 21 Black Jack tracta les matemàtiques a través d'un grup d'estudiants i d'un professor que ha desenvolupat un sistema que permet guanyar en els casinos, de la gran ciutat de Massachussets, sumes de diners jugant al Black Jack.
• La Pizarra tracta d'un grup de professor que viatgen a través del Kurdistan iraquià en busca d'alumnes als que poder ensenyar a llegir i a escriure, Les matemàtiques també hi són presents, a través de l'aritmètica, en aquesta pel•lícula que denuncia l'opinió de que per algunes persones l'educació no constitueix un valor.
• Contact està basada en una novel•la que explica la història de l'Elli, una noia a qui sempre li ha agradat el món de les ciències i les matemàtiques. La intercepció d'un missatge extraterrestre, després de desxifrar una seqüència de números primers, és el punt de partida d'aquesta història.
Aquí us mostrem uns exemples de pel•lícules matemàtiques, haver si alguna us agrada:
• Moneyball és una pel•lícula, basada en fets reals, que va sobre com un mètode matemàtic basat en l'estadística canvia els criteris a l'hora de fitxar jugadors per equips professionals.
• The Bank és una pel•lícula que plasma les possibilitats que ofereixen les matemàtiques per guanyar molts diners.
• El Código Da Vinci està basada en una novel•la on explica l'aventura en la que s'endinsa un catedràtic, al ajudar a la policia a descobrir l'autor d'un assassinat. Al investigar es troben amb codis i misteris matemàtics.
• 21 Black Jack tracta les matemàtiques a través d'un grup d'estudiants i d'un professor que ha desenvolupat un sistema que permet guanyar en els casinos, de la gran ciutat de Massachussets, sumes de diners jugant al Black Jack.
• La Pizarra tracta d'un grup de professor que viatgen a través del Kurdistan iraquià en busca d'alumnes als que poder ensenyar a llegir i a escriure, Les matemàtiques també hi són presents, a través de l'aritmètica, en aquesta pel•lícula que denuncia l'opinió de que per algunes persones l'educació no constitueix un valor.
• Contact està basada en una novel•la que explica la història de l'Elli, una noia a qui sempre li ha agradat el món de les ciències i les matemàtiques. La intercepció d'un missatge extraterrestre, després de desxifrar una seqüència de números primers, és el punt de partida d'aquesta història.
Aina Varona
martes, 23 de mayo de 2017
Problemes matemàtics fàcils que mai s'han resolt 2
La Conjectura de Beal essencialment és: Si A x + B i = C z
En tot cas A, B, C, X, Y i Z són nombres enters positius (majors que 0), la qual cosa vol dir que A, B i C han de tenir un factor primer comú. Això vol dir que cada un d'aquests números han de ser divisibles pel mateix nombre primer (Ex: 15, 10 i 5 són divisibles per 5, un nombre primer).
Sona simple, però aquest és el problema: Cap matemàtic ha estat capaç de resoldre la Conjectura de Beale si x, i, z són majors a 2. Com a exemple:
51 + 101 = 151
però
5 2 + 10 2 ≠ febrer 15
És més, actualment hi ha un premi valorat en un milió de dòlars per a aquell que pugui demostrar que és possible resoldre aquesta conjectura.
El problema del quadrat inscrit
El problema del quadrat inscrit, per poder ser comprensible, necessita de llapis i paper: Dibuixeu un bucle en un full de paper (no necessita tenir una forma ajustada, només ser un bucle tancat que no transcendeix a si mateix).
Segons la hipòtesi del quadrat inscrit, dins d'aquest bucle, hauríem de ser capaços de dibuixar un quadrat amb els seus quatre cantons tocant el bucle (com podreu observar en la imatge de la dreta). Sembla simple, però matemàticament parlant, hi ha una infinita quantitat de punts on el quadrat podria tocar el bucle. I ningú ha estat capaç de detectar quants punts poden ser tocats.
Conjectura de Goldbach
Finalment, tenim la Conjectura de Goldbach, és famosa pel fàcil que sembla de resoldre. En aquest cas, el dubte és: ¿és qualsevol nombre major que 2 una suma de dos nombres primers?
Sona bastant simple, ja que després de tot 1 + 2 = 3, posteriorment 3 + 1 = 4 i així fins a l'infinit.
No obstant això, de nou, ningú ha estat capaç de demostrar que l'assumpte sigui tan simple com sona. La realitat és que, a mesura que seguim calculant nombres cada vegada més grans i complexos, finalment vam trobar algun que no és el resultat de la suma de dos nombres primers, la qual cosa desafia totes les nostres regles matemàtiques lògiques.
Sona simple, però aquest és el problema: Cap matemàtic ha estat capaç de resoldre la Conjectura de Beale si x, i, z són majors a 2. Com a exemple:
51 + 101 = 151
però
5 2 + 10 2 ≠ febrer 15
És més, actualment hi ha un premi valorat en un milió de dòlars per a aquell que pugui demostrar que és possible resoldre aquesta conjectura.
El problema del quadrat inscrit
El problema del quadrat inscrit, per poder ser comprensible, necessita de llapis i paper: Dibuixeu un bucle en un full de paper (no necessita tenir una forma ajustada, només ser un bucle tancat que no transcendeix a si mateix).Segons la hipòtesi del quadrat inscrit, dins d'aquest bucle, hauríem de ser capaços de dibuixar un quadrat amb els seus quatre cantons tocant el bucle (com podreu observar en la imatge de la dreta). Sembla simple, però matemàticament parlant, hi ha una infinita quantitat de punts on el quadrat podria tocar el bucle. I ningú ha estat capaç de detectar quants punts poden ser tocats.
Conjectura de Goldbach
Finalment, tenim la Conjectura de Goldbach, és famosa pel fàcil que sembla de resoldre. En aquest cas, el dubte és: ¿és qualsevol nombre major que 2 una suma de dos nombres primers?
Sona bastant simple, ja que després de tot 1 + 2 = 3, posteriorment 3 + 1 = 4 i així fins a l'infinit.
No obstant això, de nou, ningú ha estat capaç de demostrar que l'assumpte sigui tan simple com sona. La realitat és que, a mesura que seguim calculant nombres cada vegada més grans i complexos, finalment vam trobar algun que no és el resultat de la suma de dos nombres primers, la qual cosa desafia totes les nostres regles matemàtiques lògiques.
Maria Canals
Suscribirse a:
Entradas (Atom)