Per què els músics són bons matemàtics?

La resposta ens la porta Tim Gowers, matemàtic a la Universitat de Cambridge a The Independent. Prenent com exemple  Albert Einstein, qui conegués millor podria dir-nos que a més de la seva inteligència per les matemàtiques, era un gran pianista i violinista.

La seva segona esposa, Elsa, afirmava que quan es tractava de solucionar un problema matemàtic, s'asseia al piano i tocava durant una llarga estona. Al llarg de dues setmanes amb el piano el va portar a fer esbosos dels primers esquemes sobre el PRINCIPI DE LA RELATIVITAT.

Les primeres evidències les veiem en les connexions que hi ha entre diverses notes musicals i valors matemàtics. Mentre que una octava està dividida per un factor de 2, dues notes estan separades en un teclat per la dotzena arrel de 2 (1,059). I  podem trobar equacions en la música, com la de l'altura en una nota musical:

Igual que en un complex problema matemàtic, una cançó necessita una ESTRUCTURA, tot ha d'encaixar. Aquesta lògica la podíem trobar en la música que componia Mozart, amb unes estructures impecables i una bellesa característica.

Però no obstant això el compositor més característic de combinar les matemàtiques i la música va ser Johann Sebastian Bach. En les seves obres, és característic un patró senzill en el començament, que va agafant complexitat mentre va avançant. Perquè això passi, Bach va haver de crear una equació que permetés una complexitat mantenint la bellesa en la seva estructura i sintaxi atractiva per  l'espectador.

 

Alba Cotolí